Wednesday, December 28, 2005
2005, -sóc jo mateix-
Sempre havia sentit allò de que als 18 anys ets major d'edat... sí.. sempre...I jo preguntava... que tindran de especial els 18?? que passa? et creixen pèls a la barba?ets més responsable? treus millors notes? tens cotxe nou??Res d'això, la veritat, però puc dir que aquest any el 2005 ha sigut ... jo diría que "extrany"..no sé tot plegat ha sigut una barreja emocional, i me'n he adonat d'un "jo mateix" que encara no havía descobert... sí.. és bastant trist amb 18 anys que encara no et conèixis a tu mateix del tot.. però i que?? més val ara que mai, no??Mai havía conegut aquesta sensació que ara mateix corre per el meu cos, una sensació de por, angoixa, emoció, alegría, tristesa, agobiament,ganes de cridar, d'estimar, ganes de dir t'estimo sense que et responguin, ganes de voler ensenyar tot el que pots donar, ganes de voler decidir per altres, sí, de tot això que mai m'he atrevit, doncs ara em vec amb força (serà la força dels 18?) jo espero que no...que simplement m'he trobat a mí mateix, i poquet a poquet crec que si em fico d'acord amb la meva ment i amb la meva autoestima puc arribar a ser un ésser déu vegades més potent que el d'abans, més obert, més jo mateix. Què som si no ens coneixem a nosaltres mateixos? que Neruda ja deia que "Muere quein no se halla a sí mismo" una gran frase..sempre estem envoltats d'aquesta inseguretat, és com una gran capa de ferro, d'acer del pesat, una cosa de la qual sempre et vols desempallegar però alhora de la veritat segueixes vestint-la.. com si res.. com si resignat no volguessis continuar sense aquesta pressió que sempre portes casi físicament a l'esquena..Però el que més por em fa és ara, el moment de treurem la capa, el moment de dir "prou joder, ja no la vull portar més" perquè em sento massa lliure, massa fort, amb ganes de fer coses que no pots fer, que altra gent t'impideix, i comences a sentir comentaris de gent que encara porta la teva antiga però encara present capa... "No facis això, et portarà problemes", "deixa-ho no val la pena... " que més dona? Jo ara he après a escoltar però a no sentir en lo que escolto, abans això podía arribar a ser una cosa impossible, com diu el Ibarra (un gran filòsof per a mi..) "Tengo fé en la fonètica, me escuchas y me sientes" això és en el que he començat a creure, a creure aquella gent que és capaç de sentir-se com jo, gent que no actua per rondalles que escolta, ni per l'influència d'altres. Que sí, que no u negaré, que de vegades sembles una mica reaci a contar les coses, que pots donar la sensació de ser una porta blindada, però és molt fàcil ser clau d'aquesta porta, i encara que és l'única manera d'obrir-la crec que no és molt díficil, simplement t'has de plantejar... Què sóc feliç? Quina cosa de la meva vida vull canviar?? Aquest any m'he plantejat aquestes coses i de sobte em vaig adonar que havia mentit a la pregunta de si era feliç, em faltava una cosa... era el que em feia sentir incomplert, com una capa sense caputxa o com una porta sense pom... Ara u he trobat.. i dins meu sé que no podré disfrutar mai d'ella, que potser ha sigut una cosa que el destí m'ha volgut ficar als llavis per a prepararme, o simplement per tenir-me content.. ayyy jo que sé.. tampoc l'entenc i la veritat si l'entengués no voldría viure... De moment només puc dir que vull que acabi aquest any 2005 i que finalment agafi una miqueta d'estabilitat, amb això trec la conclusió de que potser de vegades no ens volem treure aquesta capa pesada de la que parlava al principi... però el que no podem fer és tapar-nos els ulls.. això no...
