Sempre havia pensat que no podíen existir nits de colors, però un cop les disfrtues (i no em refereixo a les nits daurades "falses" organitzades per el Sr.Ferran ) veus que ell també té un tros de raó, i que no ha fet gens malament en anomenar a nits especials, nits daurades.
Són nits en que no vols marxar, són màgiques, són unes nits en que el temps ja no corre, ara vola, perquè ell ha après a volar igual que jo, i que tu... Et vaig intentar explicar com tenía la porta ara mateix (difícil, sent com sóc), em vas regalar l'aigua salada dels teus ulls posiblement era com un nus al cor, i teníes que donarme-la, m'encanta la teva aigua i de fet me la vaig beure tota de cop.. umHH que bona! saladeta però dolça, com tu!.
Com tu dius, és molt difícil idealitzar un silenci, però nosaltres u hem aconseguit, podem parlar-li al silenci i això, molt poca gent u aconsegueix :))...
Intentem no dormir-nos aquí... i treu-me les teves banyetes de cargol...
