Més que la meva sang

Més que la meva sang,més que tot l´or d´un banc,més que saber cridar,més que poder plorar.Tu ets molt més important.
Més que poder somiar,més que saber oblidar.No canviaria res per poder despertar,i que m´estiguis mirant.
No, no, no tinguis por,desitjar-me no és dolent.No cal que diguis res,que el què vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que la meva sang,més que poder saber el que hi ha al més enllà,doncs no m´importa gens.El que passi demà,si et tinc al meu davant,res no m´importarà.
I és que la veritat,que mai no existirà,no m´importa ja tant com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar,i és que no em sé aguantar.Si tu vols i jo vull no has de fer-me patir,no ho deixem refredar.
Més que tot l´or d´un banc,més que mai fer-me gran,més que poder saber qui seré d´aquí uns anys.Més que no saber odiar,perquè com estimartu ja m´ho has ensenyat.

----La MeMoRia----

"La memoria es una rara posesión: nos pertenece, pero no somos dueños de ella. Tiene su mecánica propia, nos hiere, nos conforta. Esta por encima de la voluntad. El resultado no puede ser más fascinante demostrar la rara esencia del tiempo y de la memoria, valga la relativa redundancia. Demostrar la rara esencia de cualquier vida, hecha de momentos dispares que finalmente forman un dibujo abstracto:el de un magma ardiente, vuelto materia sólida en ese imparable fluir, en este enigmático y melancólico paso de nuestra consciencia por el mundo"