No estic parlant de Pachá Pineda, ni de l'aglomerat Aquopolis, parlo d'un altra pineda, una pineda més desconeguda i més irritant, una pineda llunyana on no et vegi ni a tú ni a ell, ni a tots.
Parlo d'un lloc on no sé estar, on potser m'agrada o potser m'encanta, un lloc amb sol, cada dia, que em toqui el sol ben fort i que pugui riure ben alt.
El més important és que ja formo part d'aquest cos, i això no u pot dir tothom, han estat els 9 mesos més dificils, més durs i més importants de la meva vida, he donat a llum, després d'aquests 9 llargs i emocionants mesos, i ha nascut una nova vida, destinada al Maresme, però que il·lusiona i m'omple els ulls d'aigua, perque estic content, aquesta puta setmana he plorat 3 cops com mai u havia fet en la meva vida.
Gràcies EPC
