Pineda de Mar

No estic parlant de Pachá Pineda, ni de l'aglomerat Aquopolis, parlo d'un altra pineda, una pineda més desconeguda i més irritant, una pineda llunyana on no et vegi ni a tú ni a ell, ni a tots.
Parlo d'un lloc on no sé estar, on potser m'agrada o potser m'encanta, un lloc amb sol, cada dia, que em toqui el sol ben fort i que pugui riure ben alt.
El més important és que ja formo part d'aquest cos, i això no u pot dir tothom, han estat els 9 mesos més dificils, més durs i més importants de la meva vida, he donat a llum, després d'aquests 9 llargs i emocionants mesos, i ha nascut una nova vida, destinada al Maresme, però que il·lusiona i m'omple els ulls d'aigua, perque estic content, aquesta puta setmana he plorat 3 cops com mai u havia fet en la meva vida.

Gràcies EPC

Balla, canta i juga amb mí

Sí, això és el que li penso dir a qualsevol persona que d'ara endevant vulgui compartir alguna cosa amb mí, que balli, canti i jugui amb mí, i que ens deixem d'històries extranyes.
He pogut arribar a controlar tot el meu entorn, una cosa bàsica que abans em costava molt de creure, poder veureu tot i que ningú m'estigui mirant.
Sóc molt més conscient del que puc dir i el que puc fer, qualsevol gest erroni, pum, tornar a morir i néixer, i joder ja tinc 20 anys com per a tornar a començar des de cero. Tinc ganes de presentar-me a un concurs literari, d'anar de viatge amb gent especial i fer coses especials, de comprar-me un cotxe i als dos díes tornar a vendre'l, fer petons sonoros i abraçar a la meva família quan vulgui.
És una nova época, diguessim que és la segona época, diferent i bonica, amb diners, i moltes ganes, amb gent i amb gelatina a la nevera. Ja no puc més, quince dies més i vinc a per tots vosaltres, i qui vulgui estar al meu costat, que balli, canti i jugui amb mi..