la teoria dels angelets...

Va ser una trucada telefonica, la qual m'advertia que si jo volia aniria a treballar on volgués... que em veiés fisicament treballant allí, i ja està, no hi hauria cap problema... tot era decisió, decisió dels meus angelets!!!


Que no marxi, que no marxi, que no marxi la flor que tinc al cul!!!

Avui: REUS

Si, avui parlaré sobre REUS, bunica ciutat del Baix Camp, coneguda per mi des de ben petit.
Parlaré d'ella perque bueno, vulgui o no Reus ha format part de la meva vida durant un temps, i ara de forma inverosímil, torna de cop.
Primer, dir que hem fica trist i hem fica alegre, poc puc dir, perque la veritat estic encara en un estat de shock extrany, que ni jo mateix sé perque estic així... Suposo que han sigut els canvis d'última hora, d'última setmana, aquests que ara pasen factura.
Se'n van dos personetes molt bàsiques ara a la meva vida, si, pilars forts amb els quals he passat molt bones estones, pilars estables els quals m'han ajudat en la meva època de "terror de 9 meses", i bueno en general dos grandíssimes persones.
Així que avui us despedeixo, sí, des de Reus, que també aprofito per confirmar que serà el meu nou lloc de treball, sí sí, heu sentit bé, res de buscar pis, res de fer traslados, res d'estar 2 hores al cotxe... ara estic a CASA, i aprofitar que tot el que vé ràpid, també se'n va de la mateixa manera.
Simplement això, que tenia ganes de desfogar-me una miqueta, i mira que és extrany això en mi, però si... no sé, últimament semblo un clon del alex ubago, fixant-me en frases tristes, pensant en cançons cutres, amb la llagrimeta al costat del ull... etc..

Un besazo, des de REUS!!!

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous






http://es.youtube.com/watch?v=g2nBeX0QUjk

tanto tiene, tanto quieres...

No me conoces muy bien,
pero me encantas,
creo que no sabes casi nada de mi infancia,
pero yo tengo la sensacion de que lo sabes todo,
me tienes todo,
yo creo que sólo te tengo a medias tintas,
y es que todo ahora va creciendo rapido,
a mi gusto demasiado rápido,
como no me conoces supongo que no sabes nada de mi ritmo,
en cambio yo creo que me estoy volviendo loco con el tuyo,
a medias tintas, de todas todas, dándolo todo
me comes y me vuelves a comer, aunque no tengas hambre,
en cambio yo, nunca me sacio, siempre estaria comiendo de tus manos,
es extraño verdad? hace un año nunca hubiera hablado así de ti,
pero supongo que son cosas que van pasando,
ahora sólo quiero que me esperes, porque vengo dañado,
yo supongoque si que lo haras, porque aunque yo crea que es a medias tintas,
me quieres, y lo sé...


Hoy me duermo tranquilo.

0_o

Soy así, de esclavo y de estúpido, así lo digo, no me gusta vivir relajado, sin nada que hacer, me aburro con las cosas que la gente normal podria estar a gusto consigo mismo, estar tumbado en el sofà, mirar el televisor, comer, me aburre señores, necesito obtener nuevas metas, y así lo haré. No me importa estar así años y años, porque la satisfacion de llegar a tu meta, seguro, y lo digo muy confiado de lo que digo, es mucho mayor a la satisfacion de irte a dormir después de un dia de haber hecho "nada", yo no puedo, lo siento, por lo tanto, me voy hacer "algo" y a seguir "trabajando".