Avui he decidit que ja no els vull, ja no em serveixen, te'ls regalo.
Ja no dormen, ja no veuen coses boniques, no em serveixen, me'ls compres? els vols?. Si tu ho vols jo me'ls arranco, tots per tu, si de veritat els vols també et regalo els seus respectius colors, tan els de to grisenc amb olor a tristesa com els verdosos els quals contenen fluxes d'alegria (o el possible reflex del sol). Tots teus, ara podré dormir, ja no tinc en què veure i ja no tinc en què pensar, pensar és morir, però no pensar significa dormir? potser avui és el gran día, potser avui et vec sense ulls, i t'asseguro que quan et vegi bé sense ells(si és que u aconsegueixo) t'agafaré tan fort que tindràs que riure per obligació, et faré besar el meu coll sense que te'n adonis, podràs olorar en ell els últims xorrets de Carolina que em quedaven aquest matí, i tot plegat et donaràs compte que sóc millor sense ulls (i sense ulleres que ja puc dormir!!), t'espero.. sisis, que sé que ara em tens enveja i tu també vols arrancarte'ls!, t'espero, a tu i als teus ulls que dins de poquet els rebré en aquella petita i bonica caixa vermella que tens sota el teu llit, aquella que fas servir per desempallegar-te de coses importants, i ara que sóc cec i que no puc veure palpo el meu ambient i toco les pareds de cartró.. que creus que estic dins la teva caixa??
Ja no dormen, ja no veuen coses boniques, no em serveixen, me'ls compres? els vols?. Si tu ho vols jo me'ls arranco, tots per tu, si de veritat els vols també et regalo els seus respectius colors, tan els de to grisenc amb olor a tristesa com els verdosos els quals contenen fluxes d'alegria (o el possible reflex del sol). Tots teus, ara podré dormir, ja no tinc en què veure i ja no tinc en què pensar, pensar és morir, però no pensar significa dormir? potser avui és el gran día, potser avui et vec sense ulls, i t'asseguro que quan et vegi bé sense ells(si és que u aconsegueixo) t'agafaré tan fort que tindràs que riure per obligació, et faré besar el meu coll sense que te'n adonis, podràs olorar en ell els últims xorrets de Carolina que em quedaven aquest matí, i tot plegat et donaràs compte que sóc millor sense ulls (i sense ulleres que ja puc dormir!!), t'espero.. sisis, que sé que ara em tens enveja i tu també vols arrancarte'ls!, t'espero, a tu i als teus ulls que dins de poquet els rebré en aquella petita i bonica caixa vermella que tens sota el teu llit, aquella que fas servir per desempallegar-te de coses importants, i ara que sóc cec i que no puc veure palpo el meu ambient i toco les pareds de cartró.. que creus que estic dins la teva caixa??
1 comentario:
Un dia que m'arrancava els ulls, vaig decidir menjar-me'ls. No et volia regalar els meus ulls perque al costat d'uns ulls bicolor (mig grisets mig verds) no tenien res a fer.
Em vaig arrancar els ulls i dins la meva foscor vaig poder reflexionar. Havia deixat una caixeta roja, la caixeta de sota el meu llit, sense estrenar. Vaig pensar en regalar-te la meva pell, la veritat, em ve bastant gran. Massa pell i poca ànima.
I mentre pensava en com arrancar-me-la me'n vaig arrepentir d'haver-me empassat els ulls. Perquè els meus ulls havien vist la cosa més bonica del món, la llum, tú.
(The searcher ;))
Publicar un comentario