Jo pensava que només podíem morir quan tot acabava, quan el nostre cardio para en sec i decideix parar de bombejar, de manera inútil com durant tants anys ha fet.
Avui me'n he adonat que no és així, et pots sentir mort simplement estant viu i amb el cardio més viu que mai, i sobretot sentir-te mort amb el cor a cent per hora no és gens agradable. Ha sigut avui a les 5:15 del matí, quan m'he tingut que introduir en aquella espècie d'ataud, quasi bé sense poder respirar, simplement amb un mando a la mà "por si te agobias, lo clicas y te sacamos rápido de ahí", joder si per mí fos, hagués estat el quart d'hora clicant el puto mando però volía morir una estoneta ja que porto massa viu massa temps...Sempre havia pensant que quan estaves mort no escoltaves res, no paties, no teníes ganas i menos que sentíes la por, com sempre m'he tornat a equivocar, quan ets mort pateixes més que mai per saber si no viuras, et costa respirar i tens molta molta gana (de menjar-te fins i tot allò que mai menjaríes, véase Coliflor). I bueno, com estas tú?? vius?
No hay comentarios:
Publicar un comentario