Les 6 hores més llargues de la meva vida, i un dels díes en que les mans m'han suat més, la meva cara ha stat més blanca i tot jo era un retronar del meu cor...
No sé, mai els meus sentits m'havien envait d'aquesta manera (ni el dia de la selectivitat), que dic, ni una milésima part que el día de la selectivitat... no sé això era molt més important, i també hi havia molta més ilusió...ara vaig a desconectar un ratet, que joder ja m'he perdut prou festes...per lo menos vaig acabar-les :PP
No hay comentarios:
Publicar un comentario