El meu objectiu és comprendre l'amor. Sé que estava viu quan vaig estimar i també que tot el que tinc ara, per interesant que sembli, no m'entusiasma.
Però lamor és terrible: he vist com patien molts amics meus i no vull que això també em passi a mi. Ells, que abans es reien de mi i de la meva innocència, ara em pregunten com m'ho faig per dominar tan bé les dones. Jo faig un somriure i callo, perquè sé que el remei és pitjor que la malaltía:simplement, no me'n enamoro. Cada dia que passa veig amb més claredat que les dones són fràgils, inconstants, insegures, sorprenents... Les mares d'algunes de les meves amigues ja m'han fet proposicions, però jo m'hi he negat. Abans, això m'hagués pogut escandalitzar, però ara penso que forma part de la naturalesa femenina.
Encara que el meu objectiu sigui comprendre l'amor, encara que pateixi per culpa de les persones a qui he entregat el cor, m'adono que els qui em van tocar l'ànima no en van desvetllar el cos i els qui em van tocar el cos no em van arribar a l'ànima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario