MEXICO 2008

Com no tinc ganes d'escriure, simplement recordar...

que el 24 de novembre vaig realitzar un dels millors viatges de la meva vida...

Ja u dic, avui només ho recordo, ahir ho estava vivint..

Por de créixer

La necessitat de recordar coses pasades, de saber com era i qué pensava, últimament hem preocupa bastant.
Tracto d'imaginar-me tot el que ha anat passant, des de València, a la neu, passant per diverses sortides i ja no hem crec el que hem crescut, junts, tots nosaltres.
Però és igual, ja res té algo a veure, ara observo com les arrels s'han anat transportant, i que no totes les fulles eren de color verd.
Des de lluny et recordo, com que no vas créixer amb mi, simplement al meu costat, però sense la necessitat que tenen les fulles a la sabia.


Avui simplement igual que a la meva infancia, t'enyoro.

olvidar sin darse cuenta de nada

“Se me olvidó que te olvidé, se me olvidó que te dejé, lejos muy lejos de mi vida, se me olvidó que ya no estás, que ya ni me recordarás, y me volvió a sangrar la herida…y la verdad no se porqué, se me olvidó que te olvidé, aunque nada se me olvida.Yo te recuerdo cariño, mucho fuiste para mi, siempre te regalé mi encanto, siempre te lleve mi vida, hoy tu nombre se me olvida…se me olvidó que te olvidé”

Reflexat

I cada cop que hem miro al mirall, sento el amor que tinc per tú com si fos un arma que no sabés utilitzar...