Por de créixer

La necessitat de recordar coses pasades, de saber com era i qué pensava, últimament hem preocupa bastant.
Tracto d'imaginar-me tot el que ha anat passant, des de València, a la neu, passant per diverses sortides i ja no hem crec el que hem crescut, junts, tots nosaltres.
Però és igual, ja res té algo a veure, ara observo com les arrels s'han anat transportant, i que no totes les fulles eren de color verd.
Des de lluny et recordo, com que no vas créixer amb mi, simplement al meu costat, però sense la necessitat que tenen les fulles a la sabia.


Avui simplement igual que a la meva infancia, t'enyoro.