És molt difícil per mí saber decidir qué fer en aquest moment,
només sento que haig de seguir la corrent d'aquest riu,
és inevitable, m'agrada el soroll de l'aigua quan xoca ben fort amb les pedres,
però alhora no crec en els rius i molt menys en l'aigua freda.
Tot són records i llágrimes quan recordo el meu passat.
Ara ets tú el meu present i el meu futur, i els meus pensaments es fonen quan començo a pensar en tot això.
No havíem de coincidir tu i jo! Qui ha estat el boig que m'ha evocat aquí?
No havíem de somiar junts, ni jugar a tenir vergonya, ni amagar-nos coses importants.
Jo ara tinc por, perquè sé que amb tú sóc algú, algú feliç i gran. Orgullós de fer el que vulgui i amb tú al meu costat, orgullós de veure't nua als matins quan em desperto.
Orgullós de poder mostar-te el que sento com més aviat millor.
Avui, et segueixo estimant, no sé si tu pensaras el mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario