És un somni??

¿Hola? Sí, avui no és un día d'aquelles que hauría d'escriure. No sento la semi-inspiració que habitualment regna en mí els díes que em decideixo escriure aquí, però avui és un día molt important, almenys per a mi. Em sento en una bombolla inconexa sense cap tipus de sentit, una d'aquelles bombolles que surten dels llavis de qualsevol nena preciosa i amb rinxos daurats que passejen per qualsevol parc de qualsevol ciutat.
Com pot ser?. Ha estat algú que ha compartit gran part de la meva vida, hem viscut molts i molts moments de la meva vida, moltes sensacions, molts sentiments, molt, massa com per a que ara em confirmis algo, que potser sempre he sabut però sempre he volgut (jo també) autonegarme. Sé al cent per cent que això no ho llegiràs, però si ho fessis m'agradaría dir-te que em tens per al que vulguis, que no vull que et traguis res més, que joder tío! sóc JO! qué collons t'ha passat com per a poder tindre qualsevol tipus de temor davant meu?. T'odio molt, però t'estimo també moltíssim i només et demano que em deixis unes hores, uns díes per a poder entendre tot això, joder com et diría habitualment, ara sí que m'has deixat molt loco, molt més del que et penses. Per cert, avui he somiat amb tú (qué malament sona ara això, no?). He somiat en com m'ho deies i com reaccionava jo, tot vist des de una perspectiva exterior, sense cap tipus de sentit ni amb cap tipus de coherència. Però es que així és la vida, sense cap puto tipus de sentit. Aquí em tens!